imacros’s blog

      La pel·lícula narra la història d’un granger que s’enamora d’una dóna de ciutat que està passant les seues vacances al camp. S’enamora d’ella de tal manera, que quan aquesta li diu que es desfaça de la seua muller, ell accedix. El pla de la dóna de la ciutat era que ell es desfera de la seua dóna al llac, s’ofegara i pareguera un accident. Ell, es salvaria lligant-se a uns juncs. D’aquesta manera, podrien anar-se junts a la ciutat y vendre la granja.

      No obstant això, quan arriba el moment, no pot fer-lo, s’adona que continua estimant-la i apropa el vaixell fins la voreta. La seua muller, horroritzada fuig d’ell, pujant a un tren que arriba fins la ciutat. Allí, ell implora el seu perdó. Entren a una església on es celebra una boda. Finalment, ella li perdona i passen tot el dia a la ciutat, com si fora altra lluna de mel, molt enamorats. Passegen, es fan una foto, van a la barberia, ballen…

      Però, de tornada a la granja, travessant el llac, comença una gran tempesta que desestabilitza el vaixell en el que anaven. El granger, desesperat per salvar la seua dóna, li lliga al cos els juncs que tenia per a ell. Ell, per la força de la corrent, arriba a la vora, però, la seua dóna no. Al no trobar-la, angustiat, acudeix al poble per a que li ajuden a trobar-la. Desgraciadament, solament troben els juncs desfets. La dóna de la ciutat, al veure això, s’alegra al pensar que el seu amant havia fet allò que ella volia. El granger enfurit pel dolor, pega a la dóna i quan està quasi estrangulant-la, escolta crits dient que han trobat la seua dóna, inconscient, però amb vida.

Finalment, la dóna de la ciutat, abandona el camp i la muller del granger desperta radiant de felicitat, sent feliços per a sempre.

      Personalment, mai havia vist una pel·lícula muda. En un principi, quan estava veient-la, se m’estava fent avorrida i pesada, però, a mesura que passava la película m’anava agradant, perquè una volta portes una estona mirant-la, t’acostumes a que no diuen res. Finalment, m’ha agradat. Es altra forma de fer les pel·lícules. Tens que imaginar-te el que estan dient, per com estan actuant o pels gests que fan cada vegada.   

      Per altra banda, destacar una de les escenes que més m’han agradat: l’escena del porquet a la cuina. Quan fuig de la fira, comença a córrer i entra a la cuina d’un restaurant. El cuiner, es posa a beure vi, però no s’adona que el porquet ha entrat a la cuina. Per aquesta raó, quan el porquet es posa a jugar sota d’un drap, el cuiner s’espanta i pensa que és un efecte de l’alcohol.

      Finalment, comentar que aquesta pel·lícula va ser guardonada amb tres premis Oscar a: Millor qualitat artística, Millor actriu (Janet Gaynor) i millor fotografia.