“La consciència, visitadora social”

Posted on desembre 13th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

      

       Aquest conte està tret del llibre “Cròniques de la veritat oculta” de Pere Calders. En aquest conte, es narra la història d’un assassí que se li apareix l’àngel de la consciència. La història comença un bon matí en que Depa Carel·li està ultimant els detalls per al seu pròxim assassinat, una vella. Però, encara el que no sap és amb què la matarà. Utilitzarà la corda, l’arma de foc o la blanca? Com la faena és senzilla, utilitzarà l’arma blanca. Però quan es disposava a anar a casa de la vella se li apareix un àngel que li diu:  —No facis això, Carel·li. Mira que encara hi ets a temps. L’àngel portava un maletí vermell on guardava totes les conseqüències de la seva futura acció. Li fa reflexionar per a que no ho faça.

        Finalment l’àngel no aconsegueix convèncer-lo i Depa decideix dur a terme la seva acció. Quan arriba al lloc on es produirà el crim, es torna a trobar l’àngel que intenta parlar amb ell:  -No la matis, Carel·li. No n’hi ha necessitat. Pots robar sense tocar-la. Ja veus que dorm profundament. Però li resulta impossible fer-lo canviar d’idea. Depa acompleix els seus objectius, es gira cap a l’àngel i li diu:  —No es molesti més, no, que jo tot sol em faré les inútils reflexions del cas.

        En aquest conte, podem veure com apareix la consciència representada com un àngel que s’apareix a un home que va a fer una cosa malament. Ell intenta convéncer-lo per a que no ho faça, però ell, no pot remeiar-lo, perquè cada ú es deu allò que és. Açò representa la veu interior que moltes vegades s’ens apareix quan anem a fer qualsevol cosa immoral, però, ací es vol plasmar la idea, que cada ú és com és, i per molt que vulgues fer-li canviar d’opinió, si vol fer-ho, ho farà. No podem canviar la naturalesa de les persones. És un conte que fa pensar.

 

 

Júlia

Posted on desembre 13th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

       

       Júlia és un llibre basat en la industrialització i la revolució industrial, tot açò envoltat per les històries de Júlia, una xica de divuit anys de classe obrera que treballa a la fàbrica tèxtil d’Alcoi. És una xica molt senzilla que aspira a casar-se amb el seu nuvi Rafelet, tindre fills i viure feliços per sempre, encara que ella no li estime tant com ell. El objectiu principal de la protagonista serà demostrar que el seu pare no va ser un assassí i que era innocent de la mort de l’alcalde del seu poble.

         Josep Romeu, és el propietari de la fàbrica on Júlia treballa, desgraciadament, la seua dóna mor i aquest que sempre havia esta enamorat de Júlia, se li declara. Ella no reacciona molt bé, perquè és un home molt major, però la seua mare, de seguida veu que de tot açò se pot traure cullerada. Ell vol casar-se amb ella, per açò Vicenta, la mare de Júlia, parla amb Josep per arreglar la boda. Júlia enganyada acudeix amb la seua mare a casa d’aquest. Ací li imposen les condicions per poder casar-se amb ell. Ella estava atònita d’allò que estava passant, però després de pensar-ho millor, accepta casar-se amb el seu amo, encara que tinga que operar-se per no tindre fills. Si tenia descendència significava repartir l’herència en més parts, i la seua família no estava d’acord.

          Amb aquest casament, Júlia s’enfronta a moltes crítiques, tant de la família de Josep, com als treballadors de la fàbrica, qui la veuen com una aprofitadora. Finalment, es casen. La seua sogra li farà passar de tot a sa casa, a més de ser constantment rebutjada pels fills de Josep. Però, a poc a poc, Júlia va avançant en el poder de la casa, substituint als que tenia la seua sogra, a més dels poders de la fàbrica, ja que la vellesa de Josep li impedia fer-se càrrec de la fàbrica. La fàbrica passa per grans dificultats, ja que degut a la vaga de treballadors per la incorporació de màquines a la fàbrica, es perden molts ingressos. Júlia tirarà endavant amb la fàbrica fent pujar els ingressos. Els fills de Josep l’ajudaran en aquesta crisi, que a la fi li lleven la rancúnia i la respecten.

          Finalment, Josep Romeu es mor i Júlia mata a la seua sogra, farta de que li féra la vida impossible. Damunt, ja estava impedida i ningú la trobaria a faltar, perquè no la volien.

          Baix el meu punt de vista, és un llibre molt bo, m’ha agradat molt. Ací, podem veure la situació social en temps de revoltes i com pot canviar tant una persona. Júlia, al començament del llibre és una xica molt bona, sensible, però con caràcter. No obstant això, a mesura que passa el temps, es casa amb Josep Romeu per poder pujar socialment i gaudir de privilegis, que casant-se amb Rafelet no haguera tingut, i a més a més li tracten malament, i cada volta es va fent més i més dura, fins arribar al punt de no plorar mai. Fins i tot té el coratge de matar a la seua sogra, que de segur, anys enrere no haguera estat capaç. A més a més, podem veure, al punt que pot arribar a una persona per diners i per viure bé tota la vida, com per exemple, operar-se per no quedar-se embarassada.

És un llibre que recomanaria, per la seua qualitat i per la seua trama envoltada per la història, ja que amb açò podem conèixer coses d’una època que no hem viscut.