Antonia’s line

Posted on desembre 8th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

      La pel·lícula comença, abans que apareguen els títols, a l’últim dia de la vida d’Antònia. Podem veure a una dóna de pél blanc, gitada a la cama, esperant la mort. Al mateix temps, la veu d’una narradora externa i omniscient anuncia que es tracta d’Antònia i que ella sap que aquest és el dia en que morirà. Una vegada s’alça, la pròpia Antònia diu, “Ja és hora de morir”. Després d’açò, la pel·lícula retrocedeix anys enrere, fins el moment en que Antònia i la seua filla adolescent, Daniela, tornen al poble holandès on va nàixer Antònia, per acompanyar a sa mare en els seus últims moments. Antònia recupera vells amics, i amb ells viu en plenitud: riu, plora, s’enfureix, s’enamora… Compren que després de tants anys ha trobat el sentit de la seua existència.

      A més a més, tota la pel·lícula, tindrà que veure amb els cicles d’amor, naixement i mort que són part essencial de la condició humana, tot entremesclant amb diversos sentiments com l’amor i el desamor. Una biografia que conta cinquanta anys en la vida d’Antònia. La pel·lícula és una celebració a la vida i a la família, i sobre tot, als sentiments duradors. A través de quatre generacions diferents, quatre dónes distintes i cada una amb la seua història peculiar. Tot això, ubicat en el pla realista del període de postguerra, però sense detindre’s en això i, sobretot, sense melodrames.

      Baix el meu punt de vista, és una pel·lícula que està bé. Podem veure, com a través de quatre generacions (i totes dónes) passen els anys, afectant a cada una de diferent manera. Allò que més m’ha cridat l’atenció, ha sigut el personatge d’Antònia. És una dóna molt avançada per a la seua època, en quant a religió, caràcter, política i forma de vida. D’açò, destacaria quan la seua filla, Daniela, decideix tindre un fill. Decideix tindre-lo a soler, sense la necessitat que el seu fill tingués un pare. A més a més, després Daniela s’enamora de Lara, la professora de Teresa, i això junt amb voler ser mare soltera, en eixa època no era molt normal, i a més, estava molt mal vist. Tot allò, no obstant això, es presenta sense problemes, on ningú s’oposa.

     Com he dit anteriorment, Antònia no és religiosa, però continua assistint a missa, ja que és un lloc on tot el poble es troba i on les seues experiències són públicament validades o no.

     Per altra banda, destacar, els elements màgics que presenta la pel·lícula i sempre en ulls de Daniela. Quan estan en el funeral de la seua iaia, imagina que aquesta s’alça del fèretre i comença a cantar una cançó de Frank Sinatra. Seguidament, després d’açò, veu com la imatge del Crist alça el cap. Altre element màgic és quan Daniela coneix a Lara. Quan la mira, veu a la Venus de Boticcelli.

      Finalment, destacar, que la direcció de la pel·lícula es abordada per una dóna, Marleen Gorris. Per aquesta raó, entenc que el personatge principal fora una dóna i tota la seua descendència, també. A més a més, hem pogut veure, com tracta temes com la violació, lesbianisme i tot allò, amb un caràcter antisexista. Finalment, dir, que l’estrena de la pel·lícula, solament va permetre que assistiren dónes, i a més a més, fou premiada amb l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.    

 

Amanecer

Posted on desembre 8th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

      La pel·lícula narra la història d’un granger que s’enamora d’una dóna de ciutat que està passant les seues vacances al camp. S’enamora d’ella de tal manera, que quan aquesta li diu que es desfaça de la seua muller, ell accedix. El pla de la dóna de la ciutat era que ell es desfera de la seua dóna al llac, s’ofegara i pareguera un accident. Ell, es salvaria lligant-se a uns juncs. D’aquesta manera, podrien anar-se junts a la ciutat y vendre la granja.

      No obstant això, quan arriba el moment, no pot fer-lo, s’adona que continua estimant-la i apropa el vaixell fins la voreta. La seua muller, horroritzada fuig d’ell, pujant a un tren que arriba fins la ciutat. Allí, ell implora el seu perdó. Entren a una església on es celebra una boda. Finalment, ella li perdona i passen tot el dia a la ciutat, com si fora altra lluna de mel, molt enamorats. Passegen, es fan una foto, van a la barberia, ballen…

      Però, de tornada a la granja, travessant el llac, comença una gran tempesta que desestabilitza el vaixell en el que anaven. El granger, desesperat per salvar la seua dóna, li lliga al cos els juncs que tenia per a ell. Ell, per la força de la corrent, arriba a la vora, però, la seua dóna no. Al no trobar-la, angustiat, acudeix al poble per a que li ajuden a trobar-la. Desgraciadament, solament troben els juncs desfets. La dóna de la ciutat, al veure això, s’alegra al pensar que el seu amant havia fet allò que ella volia. El granger enfurit pel dolor, pega a la dóna i quan està quasi estrangulant-la, escolta crits dient que han trobat la seua dóna, inconscient, però amb vida.

Finalment, la dóna de la ciutat, abandona el camp i la muller del granger desperta radiant de felicitat, sent feliços per a sempre.

      Personalment, mai havia vist una pel·lícula muda. En un principi, quan estava veient-la, se m’estava fent avorrida i pesada, però, a mesura que passava la película m’anava agradant, perquè una volta portes una estona mirant-la, t’acostumes a que no diuen res. Finalment, m’ha agradat. Es altra forma de fer les pel·lícules. Tens que imaginar-te el que estan dient, per com estan actuant o pels gests que fan cada vegada.   

      Per altra banda, destacar una de les escenes que més m’han agradat: l’escena del porquet a la cuina. Quan fuig de la fira, comença a córrer i entra a la cuina d’un restaurant. El cuiner, es posa a beure vi, però no s’adona que el porquet ha entrat a la cuina. Per aquesta raó, quan el porquet es posa a jugar sota d’un drap, el cuiner s’espanta i pensa que és un efecte de l’alcohol.

      Finalment, comentar que aquesta pel·lícula va ser guardonada amb tres premis Oscar a: Millor qualitat artística, Millor actriu (Janet Gaynor) i millor fotografia.