Antonia’s line
La pel·lícula comença, abans que apareguen els títols, a l’últim dia de la vida d’Antònia. Podem veure a una dóna de pél blanc, gitada a la cama, esperant la mort. Al mateix temps, la veu d’una narradora externa i omniscient anuncia que es tracta d’Antònia i que ella sap que aquest és el dia en que morirà. Una vegada s’alça, la pròpia Antònia diu, “Ja és hora de morir”. Després d’açò, la pel·lícula retrocedeix anys enrere, fins el moment en que Antònia i la seua filla adolescent, Daniela, tornen al poble holandès on va nàixer Antònia, per acompanyar a sa mare en els seus últims moments. Antònia recupera vells amics, i amb ells viu en plenitud: riu, plora, s’enfureix, s’enamora… Compren que després de tants anys ha trobat el sentit de la seua existència.
A més a més, tota la pel·lícula, tindrà que veure amb els cicles d’amor, naixement i mort que són part essencial de la condició humana, tot entremesclant amb diversos sentiments com l’amor i el desamor. Una biografia que conta cinquanta anys en la vida d’Antònia. La pel·lícula és una celebració a la vida i a la família, i sobre tot, als sentiments duradors. A través de quatre generacions diferents, quatre dónes distintes i cada una amb la seua història peculiar. Tot això, ubicat en el pla realista del període de postguerra, però sense detindre’s en això i, sobretot, sense melodrames.
Baix el meu punt de vista, és una pel·lícula que està bé. Podem veure, com a través de quatre generacions (i totes dónes) passen els anys, afectant a cada una de diferent manera. Allò que més m’ha cridat l’atenció, ha sigut el personatge d’Antònia. És una dóna molt avançada per a la seua època, en quant a religió, caràcter, política i forma de vida. D’açò, destacaria quan la seua filla, Daniela, decideix tindre un fill. Decideix tindre-lo a soler, sense la necessitat que el seu fill tingués un pare. A més a més, després Daniela s’enamora de Lara, la professora de Teresa, i això junt amb voler ser mare soltera, en eixa època no era molt normal, i a més, estava molt mal vist. Tot allò, no obstant això, es presenta sense problemes, on ningú s’oposa.
Com he dit anteriorment, Antònia no és religiosa, però continua assistint a missa, ja que és un lloc on tot el poble es troba i on les seues experiències són públicament validades o no.
Per altra banda, destacar, els elements màgics que presenta la pel·lícula i sempre en ulls de Daniela. Quan estan en el funeral de la seua iaia, imagina que aquesta s’alça del fèretre i comença a cantar una cançó de Frank Sinatra. Seguidament, després d’açò, veu com la imatge del Crist alça el cap. Altre element màgic és quan Daniela coneix a Lara. Quan la mira, veu a la Venus de Boticcelli.