“Con faldas y a lo loco”

Posted on novembre 9th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

    

            La pel·lícula tracta de dos músics, Joe i Jerry, que presencien la Masacre de San Valentín en Chicago en 1929, feta per la  Mafia. Aquestos, son perseguits pels gànsters perquè volen desfer-se d’ells. Per aquesta raó, tenen que fugir de Chicago i per a que no siguen reconeguts, es disfressen de dones e ingressen en una banda de xiques, canviant-se els noms, anomenant-se Josephine y Daphne.

 Aquesta banda es dirigeix a Florida, i ací, Joe i Jerry s’enamoren de la cantant e intèrpret d’ukelele, Sugar. Per això, els amics competeixen per cridar la seua atenció, a més a més que lluiten perquè no es desvele que són homes.

Per altra banda, el milionari Osgood s’enamora de Daphne/Jerry, mentre que Joe adopta una doble personalitat masculina/femenina per conquistar a Sugar. Es vesteix com Cary Grant, fingint ser milionari, ja que Sugar buscava un home d’eixe tipus per a casar-se.

Finalment, la Mafia arriba a Miami, on descobreix als testimonis. Sugar i Joe acaben junts, i Osgood i Daphne/Jerry també. Ací, al final de la pel·lícula és on apareix la famosa frase: Jerry com Dafhne: “¡No me comprendes Osgood! Aaah… ¡Soy un hombre!” / Osgood: “Bueno, nadie es perfecto.”

La pel·lícula no l’habia vista mai i em va agradar molt. No imaginava que podia ser tan bona. En allò que em vaig fixar, va ser el paper que representava Marilyn, una xica tonta e innocent, i el paper que desempenyoraven les dones a la pel·lícula. Aquest aspecte, va ser criticat per una professora de la universitat. Tenia tota la raó del món, però també s’ha de mirar a l’època què és va fer, i resulta lícit aquest paper. També, comentar, que quan vaig veure el paper que representava Marilyn, em vaig adonar, que estava representant el seu propi paper, és a dir, a ella mateixa: una xica ingènua, innocent, interessada i borratxa.

Al rodatge de la pel·lícula, hi hagueren conflictes entre el director i Marilyn. L’actriu arribava molt tard o ni es presentava, i tenia un comportament poc professional. A més, amb freqüència no recordava el seu paper i s’he diu que havien d’anar col·locant el seu text pels diferents llocs de l’estudi. A més, Marilyn Monroe estava embarassada durant la filmació.

A més a més, s’ha de destacar els dobles sentits que trobem a aquesta pel·lícula. Damunt, si veiem la pel·lícula en versió original, encara en trobem més, i sobre tot, de tipus sexual. Per exemple, quan diu “thank you to cover me up”, vol dir gràcies per “introduir-te en mi” i no, com es va traduir al castellà, “gràcies per cobrir-me”. Quan van marxa arrere en el vaixell, també té que veure amb el sexe. Són tot dobles sentits, que si es veu en castellà no se n’adonem, per això, és interessant veure-la en versió original. Amb açò, també té que veure les cançons que s’escoltaven, que no apareixien subtitulades, però que la lletra si que tenia que veure amb allò que estava passant o amb l’estat d’ànim de Sugar.

Finalment, destacar l’escena de les maraques, que és una estratègia del director per donar temps al riure dels espectadors a la sala de cinema, i que no es perda la següent frase, la qual cosa permet mantindre l’efecte còmic del guió sense entrebancs. Aquesta escena i l’última són de les que més m’han agradat.

  • Comentaris tancats a “Con faldas y a lo loco”