Per què la carrera de magisteri és considerada com una “carrereta”?

Posted on novembre 5th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

        

 

               Estic farta! Estic farta d’escoltar que magisteri és “una carrereta de tres anys i que qualsevol pot traure-se-la”.

            En els darrers anys, la figura de mestre ha passat de ser un dels oficis més prestigiosos, a ser un ofici menyspreat on qualsevol pot exercir. Què té la gent d’avui dia en el cap per a pensar que qualsevol persona pot educar als seus fills? No haurien de ser les persones més capacitades intel·lectualment per fer aquesta tasca? D’eixes persones depèn la educació d’uns xiquets molt influenciables. Xiquets que donen per bo tot allò que el seu mestre diu, “perquè ho ha dit el seu mestre i punt”, siga el que siga, estiga bé o no.

            A més a més, la gent es pensa que anem a la facultat a jugar. Sí sí, a jugar! Ja sé que no és la carrera de medicina, però, home! És una carrera de tres anys com qualsevol altra, amb la mateixa dignitat i tot. Què ningú ens regala el títol!

            Jo l’he viscut en la meua pròpia pell. Açò m’he la contat ma mare i també ha passant davant la meua presència:

 

-Hola Carmina! Què tal va tot?

-Bé, molt bé!

-M’alegre! I les teues filles, com estan?

-Doncs molt bé, en València estan les dos.

-Ahhh! Es veritat! Què estudien?

 

Ma mare, tot orgullosa -tot ha de dir-se… haha- respon:

 

-Doncs Inés, Magisteri musical

-Ahh… (amb un to de “bah, magisteri… pff ja veus)

– I Esther, ADE

– Ahh! ADE! Molt bé! (amb un to d’admiració).

 

            Vosaltres mateixos podeu jutjar la diferència. Val, molt bé, ADE és una carrera de cinc anys, però per aquesta raó magisteri té que ser una “carrereta”? I a lo millor, eixa dona, no sabia ni què és ADE, a soles per sonar així més “culte” ja li pareixia amb més qualitat i tot! Però, em té igual. Si ma mare haguera dit, qualsevol altra carrera que estudiara la meua germana, haguera respòs de la mateixa manera.

Hui per hui, la carrera de magisteri és una de les carreres que més nota demanen per entrar a la universitat, i de les que més menyspreada està. Açò té un poc de incoherència no? Aquest any, si no m’equivoque, crec que demanaven un 7! Baix el meu punt de vista, crec que persones que tenen de mitja un set en el selectiu, no deuen de ser persones amb poc coeficient intel·lectual no?

Altre exemple, que mai se m’oblidarà, és allò que em va dir el meu professor de filosofia de primer de batxillerat. Em va preguntar que què volia estudiar, i li vaig dir contestar: “magisteri musical”, ell amb un to com renyint-me em va contestar: “una xica tan intel·ligent, per què no aspira a més?” Em vaig quedar sense saber què contestar.

Doncs, crec, que el professor, per considerar-me ,segons ell, “tan intel·ligent” m’hauria d’haver dit: molt bé! a veure si així canvia un poquet el món, i sobretot, la educació. Ànim!

Per altra banda, també tots nosaltres, estem cansats de veure gent que entra en magisteri per ser una carrera “fàcil”, per a després, tindre un treball acomodat i ben remunerat. Quin tipus de valors poden transmetre estes persones als xiquets? Com van a educar-los? Perquè a banda de ensenyar, també tenim que EDUCAR. Com van a educar persones que a lo millor ni ells tenen clars quins són els valors més importants? Us deixe totes aquestes preguntes per a que les contesteu.

Finalment, dir, que la carrera de magisteri és una carrera fàcil d’aprobar, però difícil de traure bona nota, perquè en moltes assignatures per poder traure un notable alt o excel·lent tens que fer molt treballs extra per pujar nota, perquè a vegades l’examen no val quasi res. Però no obstant això, la carrera és tan digna com altra qualsevol de tres anys. A més a més, destacar, que després com a futurs mestres, farem una gran tasca que mai serà reconeguda, perquè la gent a soles veurà que tenim “tres mesos de vacances”. Ai! Els prejudicis de la gent!