Júlia

Posted on desembre 13th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

       

       Júlia és un llibre basat en la industrialització i la revolució industrial, tot açò envoltat per les històries de Júlia, una xica de divuit anys de classe obrera que treballa a la fàbrica tèxtil d’Alcoi. És una xica molt senzilla que aspira a casar-se amb el seu nuvi Rafelet, tindre fills i viure feliços per sempre, encara que ella no li estime tant com ell. El objectiu principal de la protagonista serà demostrar que el seu pare no va ser un assassí i que era innocent de la mort de l’alcalde del seu poble.

         Josep Romeu, és el propietari de la fàbrica on Júlia treballa, desgraciadament, la seua dóna mor i aquest que sempre havia esta enamorat de Júlia, se li declara. Ella no reacciona molt bé, perquè és un home molt major, però la seua mare, de seguida veu que de tot açò se pot traure cullerada. Ell vol casar-se amb ella, per açò Vicenta, la mare de Júlia, parla amb Josep per arreglar la boda. Júlia enganyada acudeix amb la seua mare a casa d’aquest. Ací li imposen les condicions per poder casar-se amb ell. Ella estava atònita d’allò que estava passant, però després de pensar-ho millor, accepta casar-se amb el seu amo, encara que tinga que operar-se per no tindre fills. Si tenia descendència significava repartir l’herència en més parts, i la seua família no estava d’acord.

          Amb aquest casament, Júlia s’enfronta a moltes crítiques, tant de la família de Josep, com als treballadors de la fàbrica, qui la veuen com una aprofitadora. Finalment, es casen. La seua sogra li farà passar de tot a sa casa, a més de ser constantment rebutjada pels fills de Josep. Però, a poc a poc, Júlia va avançant en el poder de la casa, substituint als que tenia la seua sogra, a més dels poders de la fàbrica, ja que la vellesa de Josep li impedia fer-se càrrec de la fàbrica. La fàbrica passa per grans dificultats, ja que degut a la vaga de treballadors per la incorporació de màquines a la fàbrica, es perden molts ingressos. Júlia tirarà endavant amb la fàbrica fent pujar els ingressos. Els fills de Josep l’ajudaran en aquesta crisi, que a la fi li lleven la rancúnia i la respecten.

          Finalment, Josep Romeu es mor i Júlia mata a la seua sogra, farta de que li féra la vida impossible. Damunt, ja estava impedida i ningú la trobaria a faltar, perquè no la volien.

          Baix el meu punt de vista, és un llibre molt bo, m’ha agradat molt. Ací, podem veure la situació social en temps de revoltes i com pot canviar tant una persona. Júlia, al començament del llibre és una xica molt bona, sensible, però con caràcter. No obstant això, a mesura que passa el temps, es casa amb Josep Romeu per poder pujar socialment i gaudir de privilegis, que casant-se amb Rafelet no haguera tingut, i a més a més li tracten malament, i cada volta es va fent més i més dura, fins arribar al punt de no plorar mai. Fins i tot té el coratge de matar a la seua sogra, que de segur, anys enrere no haguera estat capaç. A més a més, podem veure, al punt que pot arribar a una persona per diners i per viure bé tota la vida, com per exemple, operar-se per no quedar-se embarassada.

És un llibre que recomanaria, per la seua qualitat i per la seua trama envoltada per la història, ja que amb açò podem conèixer coses d’una època que no hem viscut.

 

Antonia’s line

Posted on desembre 8th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

      La pel·lícula comença, abans que apareguen els títols, a l’últim dia de la vida d’Antònia. Podem veure a una dóna de pél blanc, gitada a la cama, esperant la mort. Al mateix temps, la veu d’una narradora externa i omniscient anuncia que es tracta d’Antònia i que ella sap que aquest és el dia en que morirà. Una vegada s’alça, la pròpia Antònia diu, “Ja és hora de morir”. Després d’açò, la pel·lícula retrocedeix anys enrere, fins el moment en que Antònia i la seua filla adolescent, Daniela, tornen al poble holandès on va nàixer Antònia, per acompanyar a sa mare en els seus últims moments. Antònia recupera vells amics, i amb ells viu en plenitud: riu, plora, s’enfureix, s’enamora… Compren que després de tants anys ha trobat el sentit de la seua existència.

      A més a més, tota la pel·lícula, tindrà que veure amb els cicles d’amor, naixement i mort que són part essencial de la condició humana, tot entremesclant amb diversos sentiments com l’amor i el desamor. Una biografia que conta cinquanta anys en la vida d’Antònia. La pel·lícula és una celebració a la vida i a la família, i sobre tot, als sentiments duradors. A través de quatre generacions diferents, quatre dónes distintes i cada una amb la seua història peculiar. Tot això, ubicat en el pla realista del període de postguerra, però sense detindre’s en això i, sobretot, sense melodrames.

      Baix el meu punt de vista, és una pel·lícula que està bé. Podem veure, com a través de quatre generacions (i totes dónes) passen els anys, afectant a cada una de diferent manera. Allò que més m’ha cridat l’atenció, ha sigut el personatge d’Antònia. És una dóna molt avançada per a la seua època, en quant a religió, caràcter, política i forma de vida. D’açò, destacaria quan la seua filla, Daniela, decideix tindre un fill. Decideix tindre-lo a soler, sense la necessitat que el seu fill tingués un pare. A més a més, després Daniela s’enamora de Lara, la professora de Teresa, i això junt amb voler ser mare soltera, en eixa època no era molt normal, i a més, estava molt mal vist. Tot allò, no obstant això, es presenta sense problemes, on ningú s’oposa.

     Com he dit anteriorment, Antònia no és religiosa, però continua assistint a missa, ja que és un lloc on tot el poble es troba i on les seues experiències són públicament validades o no.

     Per altra banda, destacar, els elements màgics que presenta la pel·lícula i sempre en ulls de Daniela. Quan estan en el funeral de la seua iaia, imagina que aquesta s’alça del fèretre i comença a cantar una cançó de Frank Sinatra. Seguidament, després d’açò, veu com la imatge del Crist alça el cap. Altre element màgic és quan Daniela coneix a Lara. Quan la mira, veu a la Venus de Boticcelli.

      Finalment, destacar, que la direcció de la pel·lícula es abordada per una dóna, Marleen Gorris. Per aquesta raó, entenc que el personatge principal fora una dóna i tota la seua descendència, també. A més a més, hem pogut veure, com tracta temes com la violació, lesbianisme i tot allò, amb un caràcter antisexista. Finalment, dir, que l’estrena de la pel·lícula, solament va permetre que assistiren dónes, i a més a més, fou premiada amb l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.    

 

Amanecer

Posted on desembre 8th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

      La pel·lícula narra la història d’un granger que s’enamora d’una dóna de ciutat que està passant les seues vacances al camp. S’enamora d’ella de tal manera, que quan aquesta li diu que es desfaça de la seua muller, ell accedix. El pla de la dóna de la ciutat era que ell es desfera de la seua dóna al llac, s’ofegara i pareguera un accident. Ell, es salvaria lligant-se a uns juncs. D’aquesta manera, podrien anar-se junts a la ciutat y vendre la granja.

      No obstant això, quan arriba el moment, no pot fer-lo, s’adona que continua estimant-la i apropa el vaixell fins la voreta. La seua muller, horroritzada fuig d’ell, pujant a un tren que arriba fins la ciutat. Allí, ell implora el seu perdó. Entren a una església on es celebra una boda. Finalment, ella li perdona i passen tot el dia a la ciutat, com si fora altra lluna de mel, molt enamorats. Passegen, es fan una foto, van a la barberia, ballen…

      Però, de tornada a la granja, travessant el llac, comença una gran tempesta que desestabilitza el vaixell en el que anaven. El granger, desesperat per salvar la seua dóna, li lliga al cos els juncs que tenia per a ell. Ell, per la força de la corrent, arriba a la vora, però, la seua dóna no. Al no trobar-la, angustiat, acudeix al poble per a que li ajuden a trobar-la. Desgraciadament, solament troben els juncs desfets. La dóna de la ciutat, al veure això, s’alegra al pensar que el seu amant havia fet allò que ella volia. El granger enfurit pel dolor, pega a la dóna i quan està quasi estrangulant-la, escolta crits dient que han trobat la seua dóna, inconscient, però amb vida.

Finalment, la dóna de la ciutat, abandona el camp i la muller del granger desperta radiant de felicitat, sent feliços per a sempre.

      Personalment, mai havia vist una pel·lícula muda. En un principi, quan estava veient-la, se m’estava fent avorrida i pesada, però, a mesura que passava la película m’anava agradant, perquè una volta portes una estona mirant-la, t’acostumes a que no diuen res. Finalment, m’ha agradat. Es altra forma de fer les pel·lícules. Tens que imaginar-te el que estan dient, per com estan actuant o pels gests que fan cada vegada.   

      Per altra banda, destacar una de les escenes que més m’han agradat: l’escena del porquet a la cuina. Quan fuig de la fira, comença a córrer i entra a la cuina d’un restaurant. El cuiner, es posa a beure vi, però no s’adona que el porquet ha entrat a la cuina. Per aquesta raó, quan el porquet es posa a jugar sota d’un drap, el cuiner s’espanta i pensa que és un efecte de l’alcohol.

      Finalment, comentar que aquesta pel·lícula va ser guardonada amb tres premis Oscar a: Millor qualitat artística, Millor actriu (Janet Gaynor) i millor fotografia.

Fotos

Posted on desembre 4th, 2008 in Noves Tecnologies by imacros

Acoso escolar

Posted on novembre 27th, 2008 in Noves Tecnologies by imacros

Bullying

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: spain bullying)

«Sin perdón»

Posted on novembre 20th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

            La pel·lícula està basada en la història de William Munny, un pistoler vell, vidu i acabat, que té dificultats econòmiques per mantindre els seus fills. Antigament, era un bandit sanguinari i alcohòlic, que es dedicava a matar gent per la recompensa, però, gràcies a la seua difunta dóna, canvia com a un pare exemplar i lluny de l’alcohol.

            No obstant això, Schofield Kid es presenta en casa de Munny per proposar-li matar a dos vaquers que s’havien aprofitat d’una prostituta, pegant-li i marcant-li tot el cos amb una navalla, sobretot la cara. Munny, no té més remei que acceptar, ja que no té molts diners, i aquest, va en busca del seu antic millor amic i company d’assassinats, Ned Logan per a que li acompanye en l’aventura.  

            Quan arriba a la ciutat es troba amb els impediments de Little Bill, sherrif de la ciutat, que lleva totes les armes de foc i apallissa a tots els homes que van en busca dels bandolers.

            Finalment, els tres companys maten als culpables de deixar marcada la cara de la prostituta, cobren els 1000$, però Ned Logan es assassinat pel sheriff, ja que aquest no volia dir el parador del seu amic Munny.

            Personalment, no és del tipus de pel·lícules que a mi m’agrada veure, però està bé. És una pel·lícula amb un bon repartiment d’actors com Clint Eastwood, Gene Hackman i Morgan Freeman. Per exemple, el personatge de William Munny, és el tipus de protagonista que diu més amb les mirades que amb les paraules, ja que ha tingut un passat molt obscur i açò la deixat una petjada en la seua personalitat. A més a més, està considerada com una de les millors pel·lícules de Clint Eastwood, i una de les millors pel·lícules de la dècada dels noranta, amb quatre premis Oscar. 

«Cobardes»

Posted on novembre 20th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

        

         Cobardes és una pel·lícula que tracta el tema del “bulling”, matèria d’actualitat en tots els col·legis, per això m’ha paregut interessant veure aquesta pel·lícula i comentar-la.

        Guille i Gabi són dos adolescents de secundaria, el segon víctima del primer. Guille és, en aparença, un xic com altre qualsevol: bones notes, bon esportista i amb una família que li dóna suport. Aquest, descobreix que actuar d’aquesta manera fa que tots li tinguen respecte. Per aquesta raó, es passa els dies assetjant a Gabi, per l‘únic fet de ser pèl-roig.

        La pel·lícula en sí, està bé. Tracta el tema d’actualitat que nosaltres com a futurs mestres, per desgràcia, veurem a les nostres classes. El més important, és saber detectar-lo i poder-lo solucionar. A la pel·lícula es comet l’error d’acusar a la víctima com assetjador del que està assetjant. Això fa que Gabi es senta pitjor, perquè per la por que sent no és capaç de parlar del seu problema amb ningú.

        Finalment, Gabi té un pla: gravar la pallissa que li donen Guille i els seus amics, per així poder amenaçar al seu acusador amb difondre el vídeo. A més a més, aconsegueix que els amics de Gabi li deixen a soles perquè sinó també seria un motiu per posar-lo en circulació. Peró, allò que no em va agradar va ser, que com Gabi veu que sent d’eixa manera la gent li té respecte, ell mateix que havia patit molt, ara és qui assetja.

 

«Camino»

Posted on novembre 20th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

            

 

                La pel·lícula està inspirada en la història de la filla menor d’una família que perteneix a l’Opus Dei, que va morir en 1985 als 14 anys d’edat i que actualment està en procés de canonització.  

          A la pel·lícula, la xiqueta s’anomena Camino, té onze anys i li es diagnosticat un càncer terminal. Comença amb l’escena a l’hospital, rodejada dels seus familiars, amics, rector i un gran nombre de personal clínic observant la seua mort. Després, es situa cinc mesos abans d’aquesta escena, on es veu una xiqueta feliç, plena de vida i enamorada d’un xiquet, Jesús. Quan aquest xiquet comença a fixar-se en ella, li diagnostiquen la malaltia. A partir d’ací, es veu tots els patiments pels que passa la xiqueta.

             Baix el meu punt de vista, és una bona pel·lícula, però molt forta. Vaig eixir del cinema amb una mala sensació i al dia següent vaig tindre a la xiqueta tot el dia al cap. Em va impressionar molt. Tenia escenes i diàlegs molt forts. Diàlegs que jo no entenia, ni entenc. El que més em va impressionar va ser quan la mare diu que ella tots els dies donava gràcies per la malaltia de la seua filla, perquè era una privilegiada per reunir-se abans amb Jesús, el seu salvador que les volia molt. No entenc com una mare pot dir eixes paraules.

             També quan estan operant a Camino i ix tot el que l’estan fent, era molt desagradable. A més a més, també em va impactar molt una conversació que té Camino amb el seu pare, desesperada pel seu estat li pregunta perquè Jesús que la vol tan i que és tan bo, com l’ha deixat que arribara a eixe punt, estar tan malalta com estava, consumint-se a poc a poc.

             Per altra banda, quan el pare va a la ciutat natal de la xiqueta per complir el seu últim desig: un vestit roig, uns dolços de la pastisseria de Jesús i una carta d’aquest, sofreix un accident amb el cotxe i es mor a l’acte.

             Finalment, dir que és una pel·lícula on podem veure la innocència i la fortalesa d’una xiqueta d’onze anys front a una malaltia d’aquest tipus. Allò que no entenc és l’actitud de la seua família davant d’aquesta situació, per molt devot que sigues no es pot donar gràcies d’allò que li està passat a la teua filla ni envidiar-la per estar més pròxima a Jesús.   

 

El debate de Ciudadanía llega a la BBC

Posted on novembre 13th, 2008 in Noves Tecnologies by imacros

Maite Ducajú, Valencia
Realizadores del programa «Crossing Continents» (Cruzando continentes) de la BBC Radio 4 han estado dos días en Valencia, Torrent y Gandia para profundizar en la polémica sobre la asignatura de Educación para la Ciudadanía (Education for Citizenship) que se enseña en inglés en los institutos de Secundaria de la Comunitat. El asunto traspasa fronteras y a los británicos, sobre todo, les interesa conocer las peculiaridades en torno a su idioma bajo el título de «Debate de los valores en España 2.008». Está previsto que el programa se emita el 4 de diciembre.
La cadena británica entrevisto ayer en una sala de las Corts al conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, a quien le preguntaron en inglés sobre los programas trilingües, el nivel de los alumnos valencianos y cómo se está desarrollando la implantación de una asignatura en una lengua que no es la oficial, explicaron a Levante-EMV fuentes del departamento.
El día anterior, martes, los periodistas de la cadena pública del Reino Unido estuvieron por la mañana en el instituto de Secundaria Vela e Vents de Gandia y por la tarde-noche acudieron a un encierro en el Serra Perenxisa de Torrent. Allí comprobaron in situ cómo se imparte Ciudadanía y las actividades con motivo de la protesta, indicaron en el STE-PV.
El profesor Rafael Casanova, que enseña Valenciano en el centro educativo de Torrent, donde se imparte Ciudadanía con un profesor de inglés procedente de la bolsa, explicó a este diario que el equipo británico «estuvo toda la tarde, incluida su asistencia a la actuación del cantante Pau Alabajos. También se proyectó la película «Hoy comienza todo» de Bertrand Tavernier y se entrevistaron con padres y profesores sobre cómo se vive que la asignatura se imparta en lengua extranjera».
El portavoz del STE-PV, Marc Candela, informó ayer que «el equipo de la BBC se puso en contacto con nosotros a finales de septiembre para que les dijeramos de algunos centros para poder hacer un reportaje sobre Ciudadanía en inglés».
En su opinión, este interés, «pone de manifiesto la internacionalización del conflicto, que nunca se debería haber producido. La imagen que se trasmite de la enseñanza a la sociedad valenciana y al resto del Estado y a Europa es denigrante para los profesionales de la enseñanza que se ven obligados a cumplir normas absurdas y contrarias a su dignidad profesional».
El secretario general de la Federación de Enseñanza de CCOO-PV, Manolo Picó, por su parte, afirmó que el «problema de cómo se imparte Ciudadanía en la Comunitat ha traspasado las fronteras. Se hacen burlas en muchos sitios cuando es algo muy sencillo, puesto que el alumno no está preparado y la aplicación en inglés sólo se puede hacer si se dan las condiciones adecuadas. Fuera se ve con estupor».
Por su parte, el conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, reiteró ayer que los alumnos de segundo curso de la ESO tienen el nivel de inglés suficiente para entender la materia de Educación para la Ciudadanía en este idioma.
Font de Mora ha compareció en las Corts, donde el portavoz de Compromís, Lluís Torró, le preguntó sobre los criterios pedagógicos que sostiene la conselleria para afirmar que los alumnos tienen suficientes horas lectivas en inglés para entender esta materia. Font de Mora explicó que llegan a segundo de la ESO con setecientas horas.

Bienvenidos a mi blog

Posted on novembre 13th, 2008 in Noves Tecnologies by imacros

¡Hola! Bienvenidos a mi blog de la asignatura de Nuevas Tecnologías aplicadas a la educación.

« Pàgina anterior — Pàgina següent »