“Cròniques de la veritat oculta” Pere Calders

Posted on desembre 29th, 2008 in Literatura Catalana by imacros

       

       Cròniques de la veritat oculta és un recull de contes de l’escriptor Pere Calders. És una obra clau en la narrativa de Calders i representà la descoberta, per al públic de la postguerra, d’un narrador extraordinari. L’humor i la fantasia pròpies de l’autor havien guanyat amb els anys en intensitat, profunditat i ambigüitat, una ambigüitat que embolcalla sempre la literatura fantàstica, que va de Poe a Kafka, passant per Pirandello o Bontempelli.

Aquest llibre es divideix en tres parts:

 

  1. La imprevista certesa

       Aquesta part del llibre és la que més m’agradat. Té molts conten que et fan reflexionar sobre allò que has llegit. Però, el conte que destacaria i el que més m’agradat de tot el llibre es troba a aquesta part. Aquest conte es titula “El principi de la saviesa”.

       Aquest conte narra la història d’un milionari que té una casa i un jardí impressionants que un bon dia els seus criats troben una mà humana entre unes flors de l’immens jardí. Sorprès per la troballa i desitjós de saber la història, l’origen i el propietari de la mà, decideix posar un anunci al diari dient que es buscava al propietari d’una cosa molt important que s’havia perdut a un jardí de casa bona. Amb aquest pretext passen per casa del protagonista diferents personatges, tots ells realment especials i amb històries molt peculiars, els quals asseguraven haver perdut al jardí del milionari importants pertinences. Des d’un lladre que ha perdut la seva cartera, un lampista que ha perdut la memòria, fins a un enamorat en busca d’un vis de vandi del gramòfon. Finalment arriba a la casa del milionari un personatge que es dedica a la quiromància, al qual li donen la mà amputada perquè la llegira. Finalment es descobreix que la mà és d’un conegut filòsof de la contrada. Després d’estar parlant una estona amb el protagonista, el filòsof li diu que l’únic que volia fer deixant-li la seua mà al jardí era donar-li una lliçó. La conversa continua i llavors el milionari s’adona que realment el seu jardí té una atracció especial per a la gent i li pregunta al filòsof què pot fer per arreglar-ho. El filòsof diu: “convertiu el vostre jardí en municipal i ompliu-lo de rètols que diguin que està permès fer malbé les flors i desplomar els ocells, llavors no hi vindrà ningú”. Una frase que fa pensar.

       Aquest conte m’agradat molt. És un conte que tot el món hauria de llegir, pel doble sentit que desprèn la història i la moralitat que ens dóna. A més a més Pere Calders aconsegueix mantenir l’atenció del lector i tenir alhora una ironia i cinisme molt picants i especials. La crítica que acaba fent de la societat és molt important, sobretot en la última frase, dita pel filòsof.

 

  1. Ver, però inexplicable

       D’aquesta part, destacaria el conte “El problema de l’Índia”. Ja coneixia, anteriorment, la importància que tenen les vaques a l’Índia. Quan em vaig assabentar per primera vegada, em va parèixer increïble el respecte que les tenen.

Aquest conte narra la història d’un home europeu que va a l’Índia de viatge. Aquest, desconeixia els costums de la regió, sobretot pel que fa a aspectes sagrats,  com les vaques.

       El protagonista del conte s’adona que les vaques anaven lliurement pels carrers, tractades amb submisa cortesia i respecte. Sabedor d’açò, s’adaptà a les noves circumstàncies.  Però, un bon dia, anava pel carrer amb un ram de flors per a la seua estimada. De seguida se li va apropar una vaca per menjar-se les flors. Ell molt irritat, apartà a la vaca, qui es posà a bramar fortament. Tots els vianants i la policia, indignats per la seua acció, li van recriminar que si la vaca volia menjar-se les seues flors, tenia tot el seu dret per fer-ho. Després de quedar-se sense ram, va decidir anar-se’n a comprar un altre ram, però el que va fer, va ser, comprar dos rams, un com el primer i altre de poca categoria, econòmic. Va fer que li posaren el primer en una capsa, ben tapat, i el segon arranjat per a dur-lo a les mans ostensiblement. Així, quan una vaca se li apropara, li donaria el més roí.

       Finalment, li donà el ram més econòmic a la mateixa vaca d’abans. Quan el policia s’adonà del que havia fet, trobà que l’engany havia estat monstruós. Per aquesta raó, el varen condemnar a tres mesos de presó, “perquè havia fet una trampa a una vaca sagrada”.

       Després de llegir açò, podem veure els diferents significats que poden adquirir les coses, el animals… depenent del lloc o el país on es troben, en aquest cas, les vaques. Per això, és molt important saber un poquet de cada país si no volem infringir alguna llei o fer el ridícul.

 

  1. L’escenari desconcertant 

       D’aquesta part, destacaria el conte “Raspall (conte infantil)”. Aquest conte narra la història de com un raspall es convertix en un gos, degut a la imaginació d’un xiquet. Tot va començar quan un dia, el Turc, el gosset dels Sala se va menjar el barret del senyor Sala. Aquest molt enfadat el va fer fora de casa. El xiquet va agafar un disgust de por i per entretenir-se va buscar que podia ser la seua nova mascota. Va trobar un raspall, amb el qual va estar jugant tot el dia. Tant gran va ser la seua il·lusió que aquest raspall va agafar vida. Quan el xiquet s’ho va contar als seus pares, aquestos no el varen creure. No obstant això, van canviar d’opinió quan un lladre va entrar a furtar a la casa i el raspall, com a bona mascota, va atacar el lladre. Després d’això, els pares no van dubtar mai més de la paraula del seu fill. Finalment, li van fer una caseta on es llegia “no és segur que ho sigui, però mereixeria ésser-ho”. Un conte molt bonic, on les il·lusions dels xiquets poden fer-se realitat.

 

            Com a conclusió, dir que m’agradat molt el llibre. Mai havia llegit res d’aquest escriptor, però després d’aquesta lectura m’anima a llegir més coses sobre ell. També, comentar, que he destacat els contes que més m’han agradat o els que més m’han cridat l’atenció, però també n’hi ha uns altres que també m’han agradat, com poden ser “la consciència, visitadora social” (comentada a soles com una lectura), “coses de la providència”, “la clau de ferro” o “una curiositat americana”. Recomane aquest llibre pels missatges que dóna Pere Calders i que tothom deuria tindre en compte.

 

 




Post a comment


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 10 2 ?